Propietats interfacials dels derivats d'alquilpoliglicòsids.

Per caracteritzar les propietats interfacials dels derivats d'alquil poliglicòsids, es van registrar corbes de tensió/concentració superficial i es van determinar les concentracions micel·lars crítiques (cmc) i els valors de tensió superficial de la meseta per sobre del cmc. Com a paràmetres addicionals, es va investigar la tensió interfacial contra dues substàncies model: octil dodecanol i decà. Els valors de cmc obtinguts a partir d'aquestes corbes es mostren a la Figura 8. Les dades corresponents per a un C₁₂ monoglicòsid d'alquil i un_{C 12/14}Els poliglicòsids d'alquil s'inclouen per a la comparació. Es pot observar que els èters i carbonats de glicerol d'alquil poliglicòsids tenen valors de cmc més alts que els poliglicòsids d'alquil de longitud de cadena comparable, mentre que els valors de cmc dels èters monobutílics són una mica inferiors als dels poliglicòsids d'alquil.

Les mesures de tensió interfacial es van dur a terme amb un tensiòmetre de gota giratòria Kri.iss. Per simular condicions pràctiques, les mesures es van realitzar en aigua dura (270 ppm de Ca:Mg= 5:11) a una concentració de tensioactiu de 0,15 g/l i a SO2. La figura 9 mostra una comparació de la tensió interfacial de C₁₂derivats d'alquilpoliglicòsids contra octildodecanol. El C₁₂L'èter mono[1]butílic té la tensió interfacial més alta i, per tant, l'activitat interfacial més baixa, mentre que el C₁₂l'èter monoglicerol es troba substancialment al nivell del C₁₂èter polibutílic. El C₁₂L'alquil poliglicòsid inclòs per a la comparació es troba al nivell dels dos últims derivats d'alquil poliglicòsids esmentats. En general, els valors de tensió interfacial contra l'octil dodecanol són relativament alts. Això significa que, per a aplicacions pràctiques, és important assegurar-se que les mescles de tensioactius utilitzades tinguin un sinergisme cap als olis polars.

El resultat de la prova d'escuma es mostra a la figura 10. El comportament d'escuma de diversos èters i monocarbonats de monoglicerol d'alquil poliglicòsids es va mesurar per comparació amb C₁₂alquilpoliglicòsid per a dos valors de duresa de l'aigua en absència de sòl gras. Les mesures es van dur a terme d'acord amb la norma DIN 53 902. El C₁₀i C.₁₂Els èters monoglicerol d'alquil poliglicòsid van produir un volum d'escuma més gran que els èters C₁₂alquil poliglicòsid. L'estabilitat de l'escuma és significativament més gran en el cas del C₁₂èter de monoglicerol que en el cas del C₁₀ derivada a 16°dH. El C₁₄L'èter monoglicerol d'alquil poliglicòsid no es compara amb el C₁₀i C.₁₂ derivats en el seu poder escumant i, en general, taxes pitjors que la C₁₂poliglicòsid d'alquil. Els monocarbonats amb longituds de cadena alquil n de 8 i 12 es distingeixen per volums d'escuma molt baixos, tal com s'esperaria d'un derivat de poliglicòsid d'alquil hidrofòbic.