Propietats interfacials Derivats alquil poliglicòsids.

Per caracteritzar les propietats interfacials dels derivats d'alquil poliglicòsid, es van registrar corbes de tensió superficial/concentració i es van determinar les concentracions crítiques de micel·les (cmc) i els valors de tensió superficial de l'altiplà per sobre del cmc. Com a paràmetres addicionals es va investigar la tensió interfacial contra dues substàncies model: octil dodecanol i decà. Els valors de cmc obtinguts a partir d'aquestes corbes es mostren a la figura 8. les dades corresponents per a un C₁₂ alquil monoglucòsid i a_{C 12/14}S'inclouen alquil poliglicòsids per a la comparació. Es pot veure que els èters i carbonats de glicerol alquil poliglicòsid tenen valors de cmc més alts que els poliglicòsids d'alquil de longitud de cadena comparable, mentre que els valors de cmc dels èters monobutílics són una mica més baixos que els dels poliglicòsids d'alquil.

Les mesures de tensió interfacial es van realitzar amb un tensiòmetre de gota giratòria Kri.iss. Per simular condicions pràctiques, les mesures es van realitzar en aigua dura (270 ppm Ca:Mg= 5:ll a una concentració de tensioactiu de 0,15 g/l i a SO La figura 9 mostra una comparació de la tensió interfacial de C).₁₂derivats d'alquil poliglicòsid contra octil dodecanol. El C₁₂El mono[1]butil èter té la tensió interfacial més alta i, per tant, la menor activitat interfacial, mentre que el C₁₂L'èter de monoglicerol es troba substancialment al nivell del C₁₂polibutil èter. El C₁₂alquil poliglicòsid inclòs per a la comparació es troba al nivell dels dos últims derivats d'alquil poliglicòsid esmentats. En general, els valors de tensió interfacial contra l'otil dodecanol són relativament alts. Això vol dir que, per a aplicacions pràctiques, és important assegurar-se que les mescles de tensioactius utilitzades tinguin una sinergia cap als olis polars.

El resultat de la prova d'escuma es va mesurar a la figura 10. El comportament d'escuma de diversos èters i monocarbonats de monoglicerol alquil poliglicòsid es va mesurar en comparació amb C₁₂alquil poliglicòsid per a dos valors de duresa de l'aigua en absència de sòl gras. Les mesures es van realitzar d'acord amb la norma DIN 53 902. El C₁₀i C₁₂Els èters de monoglicerol alquil poliglicòsids van produir un volum d'escuma més gran que el C₁₂alquil poliglicòsid. L'estabilitat de l'escuma és significativament més gran en el cas del C₁₂èter de monoglicerol que en el cas de C₁₀ derivada a 16°dH. El C₁₄Alquil poliglicòsid monoglicerol èter no es compara amb el C₁₀i C₁₂ derivats en el seu poder espumant i, en general, índexs pitjors que el C₁₂alquil poliglicòsid. Els monocarbonats amb longituds de cadena alquil n de 8 i 12 es distingeixen per volums d'escuma molt baixos, com s'esperaria d'un derivat hidrofòbic d'alquil poliglicòsid.